DAni, PIli, JOse i JO. Anem a una festa a casa d'una de les amigues de PIli. Cada persona havia de portar 10 montaditos per fer un joc i així de pas, aquesta noia s'estalviava fer el sopar. A sants preparem els montaditos, agafem el metro i arreibem a casa de la noia. Truquem al timbre, pujem a l'ascensor i... JOse i DAni comencen a fer el tonto: que si copets , que si ara saltem...Ñiiiic. Quedem parats. L'ascensor era d'aquells vells, obrim les portes de dins pero res. tanquem les portes piquem altre cop al 5é pis. sembla que l'ascensor tira cap a dalt. fins i tot algú diu - ¡mira mira que ya coje velocidad!¬¬ i de sopte, Ñiaccc. Altre cop parats. soroll de "chispas". ay ay ay... omencem a posarnos nerviosos. Apretats, amb els montaditos, PIli truca a la seva amiga, piquem a la alarma de l'ascensor. pasen els minuts. - Ojo amb els montaditos!- la madre que os parió a los dos!-jajajjsjs-XD... Sin comentarios. va arribant la gent. riuen, ens pregunten com estem i ens diuen q deseguida ens treuran... JOse i DAni s'acomoden i es posen a escoltar el futbol. Estem entre el primer i el segon pis. Al cap de 20 minuts aprox. per fi algu ens obre la porta. Comencem a sortir tot i que no es gaire fácil. La penya graban un video: VIDEO DEL RESCATE i fent-nos fotos. quina vergonya .
Van ser 20 minuts que mai oblidaré.
Un petonás a tots 3 per fer que aquella estona fós divertida.
Grácies a tots aquells que ens veu ajudar en aquell moment.
3 comentaris:
Jejeje a lo pelicula de miedo casi casi... Vaya situacion no? Bueno por lo que veo nadie perdió los nervios y ahora no es mas que una anecdota divertida ^^
¡¡Qué bien me lo pasé!! Estoy esperando a subirme a otro ascensor con vosotros para volver a vivir otra aventura. JAJAJAJA
He visto fotos...y no se refleja nada de pánico!
Me hubiera gustado verlo "in situ"
Jajajaja
Publica un comentari a l'entrada